Com es diu l'hora segons la norma · sistema de quarts
La Gramàtica essencial de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (GEIEC, §28.2.2) descriu tres sistemes per dir l'hora:
També dit de campanar. Divideix l'hora en quarts i es refereix a l'hora que ve. Propi del català central i nord-occidental.
un quart de cinc · dos quarts de cinc · tres quarts de cinc
O de mitges. Compta des de l'hora passada amb quarts i mitja. Propi del valencià i del balear.
les vuit i quart · les vuit i mitja · les nou menys quart
O digital. Diu els minuts tal qual; per a usos tècnics i horaris.
les vuit i quinze · les vuit trenta · les vint-i-una hores
El sistema rep el nom de sistema de campanar per la relació directa amb els rellotges mecànics de les esglésies i les seves campanades. Els rellotges públics tocaven els quarts —una campanada, dues, tres— i, en completar-los, l'hora. La gent comptava els quarts que sonaven de camí cap a l'hora que venia; per això un quart «és de» l'hora següent (10:15 → un quart d'onze), no de la que acaba de passar.
Encara més antic és l'origen en els rellotges de sol: entre hora i hora s'hi marcaven quatre quarts, i quan l'ombra queia entre dues marques es deia mig quart —la precisió mínima tradicional, abans que els rellotges tinguessin minutera.
Avui es manté sobretot al català central i a una part del nord-occidental; al valencià, al balear i a l'alguerès s'hi fa servir el sistema de rellotge. Se'n troben usos escrits ja en textos rossellonesos dels segles XVI–XVIII, senyal del seu arrelament.
Les hores són femenines i porten article: la una, les dues, les tres… les dotze. Per a l'hora exacta s'hi pot afegir en punt:
Aquesta és la clau del sistema: el quart pertany a l'hora següent, no a la que acaba de passar.
| 8:15 | És un quart de nou |
| 8:30 | Són dos quarts de nou |
| 8:45 | Són tres quarts de nou |
| 9:00 | Són les nou |
Entre quart i quart, s'hi afegeixen els minuts amb i (cap endavant) o amb menys (cap al quart següent):
Tradicionalment també es fa servir el mig quart (uns 7–8 minuts): dos quarts i mig de vuit (≈7:37). En aquest joc, però, fem servir passos de 5 i 10 minuts (amb «i» o amb «menys»), que són els més habituals avui.
Després del quart, l'hora de referència va amb de i sense article, i s'elideix davant de vocal:
Exemple complet de la 1 cap a les 2 (a la dreta, la variant equivalent amb «menys»):
| 1:00 | la una (en punt) |
| 1:05 | la una i cinc — o un quart menys deu de dues |
| 1:10 | la una i deu — o un quart menys cinc de dues |
| 1:15 | un quart de dues |
| 1:20 | un quart i cinc de dues — o dos quarts menys deu de dues |
| 1:25 | un quart i deu de dues — o dos quarts menys cinc de dues |
| 1:30 | dos quarts de dues |
| 1:35 | dos quarts i cinc de dues — o tres quarts menys deu de dues |
| 1:40 | dos quarts i deu de dues — o tres quarts menys cinc de dues |
| 1:45 | tres quarts de dues |
| 1:50 | tres quarts i cinc de dues — o les dues menys deu |
| 1:55 | tres quarts i deu de dues — o les dues menys cinc |
| 2:00 | les dues (en punt) |
Per situar l'hora dins el dia s'hi afegeix la franja. La norma diu que es pot ometre si el context és prou clar (i amb l'hora en punt, el «en punt» se sol deixar anar: les tres de la matinada).
· GEIEC §28.2.2 — L'expressió de les hores (IEC)
· Diputació de Barcelona — Sistema tradicional o de campanar
· Optimot — Les hores: sistema de campanar i sistema de rellotge
· Viquipèdia — Sistema horari català
